
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha aprovat l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental de la segona fase de la ronda sud d’Igualada, corresponent a la seva connexió cap a l’oest. El nou vial, de 5 quilòmetres de longitud, discorrerà entre la C-37 a Santa Margarida de Montbui i l’A-2, a Jorba, amb una inversió prevista de 41,7 MEUR. Aquest nou tram completarà, així, la ronda actualment ja en execució en el tram est, fins a la C-15 a Vilanova del Camí. Es preveu que la ronda sud d’Igualada signifiqui una inversió total de 71 MEUR.
Millora de la mobilitat a la Conca d’Òdena
El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha impulsat la construcció de la ronda sud d’Igualada o ronda de la Conca d’Òdena, entre l’autovia A-2 a Jorba i la C-15 a Vilanova del Camí. Aquesta nova via es configura com una variant de la C-37 que voreja pel sud el nucli urbà d’Igualada i conformarà, juntament amb l’A-2, la xarxa arterial de la capital de l’Anoia.
La ronda permetrà, d’una banda, evitar el trànsit de pas per l’actual C-37 per l’interior d’Igualada i de l’altra, ordenar el trànsit dels futurs creixements en l’àmbit més meridional de la Conca d’Òdena i dels polígons a l’entorn de Vilanova del Camí. Així mateix, aquesta actuació té com a objectiu canalitzar els moviments de la C-37 a mesura que es vagi consolidant aquest eix entre el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i l’Anoia.
Actualment, el DPTOP està executant les obres del tram est d’aquesta ronda; en concret, des de la C-37 a Santa Margarida de Montbui i la C-15 a Vilanova del Camí. Es preveu que aquests treballs, amb un pressupost de 29,4 MEUR, concloguin l’estiu de l’any vinent.
Ara, el DPTOP ha aprovat l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental deltram oest de la ronda, entre la C-37 a Santa Margarida de Montbui i l’A-2 a Jorba, un vegada superat el procés d’informació pública i la tramitació ambiental. Properament, s’iniciarà la redacció del projecte constructiu, que estarà enllestit a finals de l’any vinent. Es preveu que les obres corresponents a aquesta connexió suposin una inversió estimada de 41,7 MEUR.
Connexió oest de la ronda
L’actuació consisteix en la construcció d’una via de dos carrils per a la circulació, de cinc quilòmetres de longitud. En el seu traçat, es poden distingir els trams següents:
* Tram inicial. L’actuació s’inicia al sud d’Igualada a la C-37, a prop del nucli de Sant Maure (terme municipal de Santa Margarida de Montbui). En aquesta zona es preveu un enllaç –Sant Maure - Igualada– format per una rotonda sota el tronc de la ronda. A continuació, la nova via continua pel sud d’Igualada en un tram aproximat d’un quilòmetre de longitud.
* Tram central. En aquest tram, s’ha aprovat el traçat més proper a la zona urbana de Santa Maure i Igualada. Inclou un enllaç amb el camí de Sant Mateu a Sant Maure, format per un pas inferior i dues petites rotondes situades a banda i banda de la carretera.
A partir d’aquest enllaç, es preveu la formació d’un túnel artificial d’uns 400 metres. Al final del tram se situa l’enllaç amb la carretera C-241c, de Santa Coloma de Queralt, format per una rotonda a diferent nivell, sota el tronc de la ronda.
* Tram final. Aquest tram s’inicia a l’enllaç amb la C-241c i finalitza a l’autovia A-2, amb una longitud d’1,3 quilòmetres. En la part final segueix el traçat de la carretera B-222. L’enllaç final amb l’A-2 aprofita el pont existent sobre l’autovia i eixampla les rotondes existents a banda i banda d’aquesta autovia.
Pel que fa a estructures, a més del túnel artificial del tram central, cal remarcar la construcció de dos ponts, un sobre el barranc de les Bruixes, de 120 metres de longitud, i un altre sobre el riu Anoia, de 180 metres de longitud. D’altra banda, es preveu la construcció de dos passos superiors per tal de donar continuïtat als camins interceptats per la nova carretera.
jueves 19 de noviembre de 2009
El DPTOP aprova l’estudi informatiu de la connexió oest de la ronda sud d’Igualada
lunes 9 de noviembre de 2009
Presentació d’IGDecidim
El Jesus Pardo hola bon dia he creat un portal web d'àmbit comarcal de l'anoia, en el qual podreu posar anuncis classificats gratuïts,
un Facebook integrat per posar articles, queixes, vídeos, fotos etc, a
més d'una guia de telèfons, enllaços i informació d'interès, actualment
el portal rep més de 200 visites diàries i voldria la vostra
col.laboració.
aquesta és la pàgina http://www.anoiaweb.net

El David Prat Aquest dijous 12 de novembre, a les 8 del vespre al teatre de l’Ateneu Igualadí, es farà la presentació pública d’IGDecidim, la plataforma que impulsa la celebració d’una consulta sobre la independència a Igualada. L’acte comptarà amb la presència de Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt, Matthew Tree, escriptor i Pep ...Cruanyes, historiador i membre de la Comissió de la Dignitat i de la Plataforma pel Dret a decidir.
Confiem en què vosaltres també ens hi acompanyareu!
Us praguem que en feu una màxima difusió, és important que l'acte sigui un èxit i comencem amb bon peu una campanya que serà feixuga però, alhora, profitosa i recompensant.
Recordeu que també us podeu inscriure com a voluntaris a: www.igdecidim.cat i que per qualsevol dubte que tingueu, no dubteu a contactar-nos.
Moltes gràcies per la vostra atenció i col·laboració.
IGDecidim Llegeix-ne més
Confiem en què vosaltres també ens hi acompanyareu!
Us praguem que en feu una màxima difusió, és important que l'acte sigui un èxit i comencem amb bon peu una campanya que serà feixuga però, alhora, profitosa i recompensant.
Recordeu que també us podeu inscriure com a voluntaris a: www.igdecidim.cat i que per qualsevol dubte que tingueu, no dubteu a contactar-nos.
Moltes gràcies per la vostra atenció i col·laboració.
IGDecidim Llegeix-ne més
miércoles 4 de noviembre de 2009
El Blog de l'Oriol
Hola,sóc el Oriol, creador d'aquest Bloc.
En aquesta primera entrada vull explicar el que faré amb aquest blog,penjare coses d'interes,noticies noves d'esports i d'altres temes,també penjare coses importants de informatica i coses importants.
Espero que us agradi, se que aquesta primera entrada es una mica pobre,però es el primer cop que tinc Bloc.
Oriol.
Enhorabona per aquest nou Blog, esperant sigui molt atraient i entretingut. I sigui un bon referent ens el Bloggers:)
sábado 24 de octubre de 2009
El Aura Indigo?

domingo 4 de octubre de 2009
Lletresferides.cat
Lletres Ferides
Bloc de pífies i errades ortogràfiquesAquí teniu un bon lloc a on podrem trobar errades molt usuals al escriure en català.

Fotografia d’un cartell d’un institut públic d’Igualada (Milà i Fontanals). Hi veiem informatica en comptes d’informàtica, amb accent. Poden ressorgir la llegenda popular la qual diu que les majúscules no duen accents. Aclarir que això és fals, sempre, majúscules minúscules, tant si bufa el vent de llevant o de mestral, totes les paraules porten accent.
En aquest bloc donem cabuda a totes aquelles errades ortogràfiques públiques, pífies de tota mena, ja siguin provinents de l’empresa de supermercats més important del país o d’una discreta botiga de prop de casa.
No és, però, un espai de mofa o de ridiculització, ans al contrari, volem ajudar i contribuir en l’ús correcte del català, de la mateixa manera que evidenciar la pobresa lèxica que ha adquirit la llengua en segons quins àmbits, i ajudar a usar correctament la nostra llengua.
Us podeu posar en contacte amb nosaltres aquí o bé enviant un mail a: lletresferides(a)lletresferides.cat o a info(a)lletresferides.cat
Moltes gràcies!miércoles 22 de julio de 2009
Els meus paisatges - El Rigat
Aquí us voldria ensenyar alguns paisatges que podeu trobar a la població de Vilanova del Camí, comarca de l'Anoia. Aquest municipi a canviat multàssim, en la ultima dècada augmentat en un 200% de població, i de tenir molta superfície Agrícola, a casí pràcticament no tenir-la. S’ha industrialitzat, i en l’actualitat a urbanitzat una de les ultimes zones de sol industrial que té. La construcció de la Ronda Sud d’Igualada, li donarà molta més mobilitat. Bonites places i espaïs lúdics, s’han anat construint, per donar-li una bona qualitat de vida. Vilanova del Camí es com Barcelona, ja no té més espais per urbanitzar. Bé si que em té, però a diferència de Barcelona, s’han reservat zones verdes i respectat les poques hectàrees de muntanya que hi ha.
La Riera de Castellolí, hi ha un espai natural conegut, com El Rigat, a on en l’actualitat es troba mig ofegat pels tres polígons industrials que el limiten, al Nord-oest, el Carpí en territori d’Òdena, a l’Oest el de Vilanova del Camí i a l’Est el de La Pobla de Claramunt. Per sort, el Plan Director de la Conca d'Òdena, i del ajuntament de Vilanova del Camí, contemplen l'arranjament i conservació d’aquesta zona verda.
Aquí aniré col.locant algunes imatges d’aquest bonic paratge natural. L’aigua de la riera de Castellolí, encara no es de la qualitat que hauria de ser, però jo recordo uns anys enrrera, quan van fer una serie industries del Polígon industrial d’Òdena, El Carpí, que abocaven residus tòxics al riu. Va ser la destrucció de quasi tota l’habita dels peixos, i part de la vegetació. De ser un lloc d’esbarjo, va passar a ser un lloc perdut i oblidat. Actualment, es troba molt canviat, el color de l’aigua és d’un color verdós, diria que per un excés d'algues per la contaminació acumulada en el llit del riu, però denota una milloria, i l’espera de les actuacions que s’han de dur a terme en els pròxims anys, donaran a aquest espai el seu esplendor perdut per les industries del tèxtils i manufactureres del paper de la veïna població d’Òdena.
PER MÉS VISITEU:
http://www.rinty.es
viernes 17 de julio de 2009
Mira que simptico es el Padre de Manu Chau
Por si a alguno de nosotros lo habiamos olvidado y nos creemos lo contrario, un poco de autoestima no esta mal........
Voz de Galicia"
Me gustan los catalanes porque a lo largo de su historia acogieron e integraron a íberos, fenicios, cartagineses, griegos, romanos, judíos, árabes y toda clase de charnegos y sudacas, sin conocer los problemas que afectan ahora a Francia; es un ejemplo.
Me gustan los catalanes porque ya el 7 de abril de 1249 el rey Jaime I nombró a cuatro prohombres de Barcelona (los paers) para dirimir los conflictos de la ciudad sin violencias ni reyertas. Esos hombres sabios, que pasaron a cien en 1265 (el Consell de Cent), iniciaron el sistema del gobierno municipal de Barcelona. Gracias a ellos reinó allí la concordia, y
antes de empuñar las armas refirieron siempre emplear la razón.
Me gustan los catalanes porque en toda su historia no han ganado ni una sola
guerra, y encima les da por conmemorar como fiesta nacional una de las batallas que perdieron en 1714 a manos de las tropas de Felipe V de Borbón.
Cataluña había dejado de ser una nación soberana. Desde entonces, cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas, como hay que decir ahora, se manifiestan para reclamar sus libertades.
Me gustan las catalanas porque una de ellas, joven y bien plantada por cierto, no vaciló en pegarse a mi espalda durante cuatro días en el asiento trasero de una Vespa cuando recorrí la península en pos de Prisciliano.
Me gustan los catalanes porque tienen de emblema un burro tenaz, trabajador y reflexivo, muy alejado del toro ibérico cuyas bravas y ciegas embestidas lo abocan a la muerte. Estos animales son de una raza registrada, protegida, y prolíferos sementales. Al igual que el cava, se exportan a numerosos países para mejorar la especie autóctona, como a Estados Unidos, donde crearon el Kentucky-catalan donkey. Y allí no piensan, ni mucho menos, en boicotearlos.
Cierto es que en el carácter catalán confluyen las virtudes del asno. Pero los rasgos diferenciales no se limitan a los de este cuadrúpedo. La población catalana se define por una doble característica: el seny y la rauxa . El seny implica sabiduría, juicio mesurado y sentido común. Tenía seny aquel catalán que iba en un compartimiento de un tren al lado de la ventanilla. Tiritaban de frío y los otros pasajeros le pidieron que la subiera: «Es igual», contestó a varias solicitudes, hasta que un mesetero se levantó furioso y alzó la ventanilla... ¡cuyo cristal estaba roto! «Es igual», volvió a repetir el buen hombre con toda su santa cachaza. Al seny le responde la rauxa, asimilable a la ocurrencia caprichosa, la boutade (frase ingeniosa y absurda). Cuando de joven el surrealista Dalí iba en el metro y veía a un cura con sotana, le decía: «Siéntese, señora».
La alianza de estas dos facetas en un solo individuo forma el carácter catalán, que se comunica, se comparte y se aprecia. El otro día al regresar a París en avión desde Barcelona quise ayudarle a un pasajero, dada la exigüidad del espacio, a ponerse el abrigo: «No, por favor, no se moleste, que bastante trabajo me cuesta a mí sólo».
Me gusta Cataluña porque allí, según Arcadi Espada, don Quijote recobró la razón, sin duda contagiado por el seny. Me hubiera dado mucha pena que el Ingenioso Caballero muriera loco. Me gusta Cataluña en fin y sobre todo porque uno de mis hijos eligió su capital para vivir en ella por ser una ciudad abierta, tolerante y discreta.
*Firmado:
*Ramón Chao, músico, escritor y periodista, Caballero de las Artes y las letras por el Gobierno Francés. Y padre del cantante Manu Chao








